3. Tant de bo hi haguessin més “Santis” Rosell per atendre al malalt i ajudar-nos als familiars i tant de bo l’haguéssim pogut tenir mes estones, mes dies.
No tant sols va ser per la malalta, que ja l’esperava, somreia i agraïa amb la mirada la seva presència sinó que els familiars va estar una ajuda importantíssima.
Malgrat la pena que comporta tenir un familiar malalt i que en el nostre cas, com d’altres, saps que no se’n sortirà, ha estat un privilegi conèixer en Santi, com a persona, d’una qualitat humana impressionant, i com a professional, fent nosaltres us dels seus serveis i aprenent d’ell tot el que calia per poder oferir a la malalta unes petites, però no per això menys importants, millores en la seva qualitat de vida, i tot i que els mals moments no te’ls treu ningú, ha estat un puntal imprescindible els darrers dies de la vida de la mama, per la seva naturalitat i serenor al apropar-nos al final de la malaltia. GRÀCIES SANTI. Família F.O.

Feu una donació a l’AVAH

Notes o observacions